sábado, 7 de mayo de 2011

Returns 1.0

Y qué tal,
si firmamos un tratado,
una tregua,
de nuestra guerra cotidiana,
y rompemos los silencios,
y en el marco incomparable,
del sótano de las sábanas,
nos encontramos.
En el calor de lo absoluto,
en el orgasmo de la esencia.

[Y mañana... mañana habrá más batallas.]

viernes, 8 de octubre de 2010

Fent un got 1.0

Llei vital 1:

Les dones més extremadament simpàtiques són les gordes amb tetes petites. [Per força!]




[Podreu trobar el segon punt a http://esmegmatitzat.blogspot.com/]

jueves, 24 de junio de 2010

Moments 1.0

- No te reirías de esas cosas, Rul, si te hubieran violado de pequeño... joder Rul, deberían haberte violado cuando eras pequeño.

[Y cortó los bordes del pan. Lo puso de tapa. Y empezó a comerse su sandwich. Porque sí. Porque somos así. Amigos.]

miércoles, 2 de junio de 2010

Versit(i)os 3.0

Rescindo la hipoteca,
del ático en tus piernas,
me declaro insolvente
de corazón.

domingo, 9 de mayo de 2010

Veritats 2.0

Si. Però amb tu, no.

martes, 20 de abril de 2010

Vides 4.0

    I ballaves. Ahir a la nit ballaves. T'era igual la música. Tu ballaves. Ni tan sols de forma bella. Només ballaves. Frenètica, histèrica, nerviosa, descol·locada, calenta, impacient. Ballaves. I ja no ens estimem. Però ballaves. Suada, vermella, pitruda, malalta. Tu, ballaves. O poder només ho feies veure que ballaves. I aquell fill de puta t'atançava la cigaleta, borratxo i lamentable. Tu l'apartaves, només una mica... i ballaves. Ell hi tornava i ja ho sabies. Ballaves. Incisiva i imperfecte. Violenta i freda. Ballaves. I sí, jo idiota, perquè tu només ballaves. Trobant-te a faltar, només ballaves. En tons grisos i negres. Damunt de taules, esquenes, històries, llençols i ombres. Ballaves. Entre tanslúcida i opaca. Intocable i llunyana. Ba-lla-ves. I gairebé no ballaves. Reboties el cos d'un costat a l'altre. Desfogaves els peus en una arrítmia intacte. Suaves de por, perduda entre molts d'altres que, aliens a tota tu, ballaven. I et cardaves del món, i explotaves. I et cagaves en la puta d'oros de la nostàlgia. I fugies de tu, fent veure que ballaves. I m'era ben bé igual. Perquè sé que en realitat. Quan ets sola a casa. Pares. Plores. I calles.

sábado, 17 de abril de 2010

Ironies 1.0

[o de com haig d'esquivar-te perquè t'estimo]