Vides 1.0

          En Lluís és el meu veí des que recordo tenir veïns. I és un puto subnormal. Un lamentable, vaia. No és la meva opinió aquesta. És un fet consumat. Sí, sí. Un lamentable. Un puto lamentable. Estudia no sé què de màrqueting, el pijet dels collons, allà a la Ramón Llull i, com amb tot, va fent. Esmorza el que la seva mare li deixa fet abans d'anar a treballar. Va a la universitat, va aprovant i trampejant, torna a casa, juga a pelar quatre desgraciats amb la play [no ho reconeixerà mai, però el cabró s'hi ha deixat mitja vida al davant. Té durícies als polzes. Promès.] Després encendrà l'ordinador, entrarà al messenger, flirtejarà per intentar-se follar tots els caparronets que apareguin allà baix a la dreta de la pantalla. Bé, ho intentarà només amb aquells que entrin dins el marge de la legalitat. Tot i que als altres també se'ls cardaria. Quin merdes! Després mirarà quatre fotologs d'amigues d'amigues que estan prou bones... i potser se la pelarà. Com un mico se la pelarà! I se la mirarà mentre se la pela, amb una cara que oscil·la entre la d'afamat i sorprès per la trovalla. Potser mirarà una mica de porno i acabarà de fer l'última palleta del vespre. Un cop acabat i ben lletat, obrirà el seu fotolog. Escriurà un text que ell consideri ben profund. O potser parlarà ben enigmàticament d'una noia a qui estima. O copiarà una cançó de merda o posarà fotografies de maricons, de gatets, de sols, de llunes, de nenes negretes ajagudes a sobre de quan va anar a Togo. [Segur que et debies posar ben dur, malalt.] No sé què hi vas anar a fotre a Togo, imbècil, tant per tant, aquí també n'hi han de nenes negretes.

          Encara recordo els crits que em fotia quan em vaig picar la seva germana. Que si li havia trencat el cor a la meva xicota, la Marta, que quin fill de puta. Que això la deixaria marcada de per vida. Que no sabia tractar les dones. Que millor, que la Marta mereixia algú millor. [I tant.. algú com tu, no? Ja te la faries, ja, si poguessis fill de puta. No la tocaràs en ta vida i això, tristament, ho sabem els dos. Nyeeeec!] I allà cap al final d'un discurs moralment molt íntegre, va dir no sé què que ja em valia picar-me justament a sa germana [crec que a sa germana també se la faria, o a l'Anna, la senyora gorda del segon, o a la filla del forner, que tot just fa 13 anys, però ja comença a marcar dues petites olivetes protuberants sota la samarreta. Totes valen. Per a cap d'elles però, encara no ha trobat el raonament oportú com per passar la barrera delictiva, incestiva en el cas de sa germana, d'encabir-los-hi el seu penis de simio i escorre's-hi en 4 ó 5 manxades.]

          Tant, se val. En resum. Un lamentable. I demà serà un dia igual. O similar. O potser té exàmens i es donarà una setmana de descans. Però l'altre o poder d'aquí dos, hi tornarà. Sense res més. Sense més enllà. Mediocre i feliç. Malalt i difús. Lamentable fill de puta, que tinguis bona nit.

P.D.: Algún dia, potser no demà, però algun dia... em tornaré a picar a ta germana, cabró. I la Marta segur que ho entendrà.