Mentides 3.0

Ell: No vaig poder fer-hi més... les coses van anar així. Sí, vam acabar al llit.

Ella: Després de 15 anys? Com has pogut?

(Ella li trenca la cara)

[Evidentment s'ho mereixia. Quin porc. Després de 15 anys, ha trencat la confiança, la complicitat... passat, present i futur d'un amor...]

Ella: No vaig poder fer-hi més... les coses van anar així. Sí, vam acabar al llit.

Ell: Després de 15 anys? Com has pogut?

(Ell li trenca la cara)

[Desequilibrat, subnormal, maltractador! Imposes la força per suplir que no has estat capaç de satisfer sexualment, o vés a saber si en més àmbits, la teva parella. T'haurien de tallar les mans...]

P.D.: Quan la violència, sigui només violència. Quan no tingui pits, ni penis, ni tetes ni, ja que hi som, compte bancari (a poder ser de paradís fiscal). Quan la violència no presideixi una farmacèutica. Quan s'equipari el terrorisme de les pedres al de les bales oficials. Quan la violència no sigui legitimada per l'uniforme executor...

...aquell matí, desperteu-me.

Verdsets [Capítol 1]

Després d'haver vist
asiliconadament anul·lat
qualsevol instint maternal.

Després d'haver tastat,
elípticament,
formes perfectes.

Després d'haver palpat,
no sense certa ociositat,
dusos pits que abans eren tetes.

Després d'haver experimentat,
vaginoplasticament planificats,
llavis plusquamperfectes.

Després d'haver tingut,
més gana de fam,
que de sexe.

Després de tot puc dir...
           
                ...que ets la cosa més bella que he vist en molt de temps.

Harmonia 1.0

Potser ets SI7...

[En tinc tanta de set! Set d'aigua, però dolça; Set de vida. Set de respirar, de no ofegar-me. No sóc com tu, tritó, no em sé moure en tots els medis. I el teu no és el meu medi]


... dominant de MI.
 [Si. Sempre et dic que Si. I ja t'agrada, encara que sigui mentida. Faig i desfaig, com em dona la gana. Però a tu és sempre SI. M'estimes? SI; Hauríem de canviar el lavabo. SI. Fer-hi obres, vull dir. SI; La teva amiga, la Paula, és una puta. SI. (Vaia si ho és! I bé eh? Però a mi em cobra la meitat, potser perquè som de la mateixa ESCALA)


Però vés que no et canvïi per un dos bemoll, total, fa la mateixa funció i és més a prop.

[De ben segur que és més guarra i s'ho empassa ben bé tot...

- No cal que m'avisis e?
- Mmmm... dolces paraules!]


Tot i que estic cansat de seguir en aquesta tònica. Potser el millor és que moduli, canvïi d'armadura...

[una que pesi menys si us plau, aquesta se'm comença a fer feixuga]

...i marxi a no fotre ben bé RE(s).


[Que serien dos sostinguts abans del compàs]

Mentides 2.0

- Ve el llop! Ve el llop!
 

[ I la mare va tornar a sortir, espantada, a buscar-lo.

 Perquè la realitat és que la mare sempre surt.

Una vegada i un altra.

I sempre una vegada més.]

Mentides 1.0

"Ahir, t'estimaré sempre.

            

       Avui, t'estimaré sempre.

               Demà... ja veurem què passa demà."

"El botó de quan acabes de xuscar i desapareix ella i pujen els col·legues amb les cartes"

Poder el nom en sí requereix una operació de màrketing important. Ara, el punt fort recau en la qualitat i la necessitat del producte. L'invent en sí consistiria a instal·lar un botó a la capçalera del llit que, havent lletat (dins o fora; en carn o en plàstic), seria curosament pitjat. En aquest moment, per un enginyós sistema de plataformes, el cos d'ella (o ell, també n'hi han de gais emprenyadorspostcoitals) baixaria fins, posem per cas, el replà del pis; i pel mateix sistema pujaria un nombre de 3 a 6 amics amb una baralla de cartes, preparats per timbar unes mans de póker.

[Marc, gran profeta dels nostres temps...]

Capítol 1 [part II]

Podria parlar d'un "ella" així en abstracte. Al cap i a la fi, és un estàndard. He sentit coses d'aquest tipus. Fa temps, però ostia, ja me'n sortiria.

[Òstia. M'ha entrat fins al clatell aquesta. El meu nas està agafant la capacitat autogestionada de xuclar polsims blancs amb una facilitat que espanta. Vés que no demani un estatut d'autonomia. Amb el que em costava al princpi. Qui el va parir!]

"Ella. Estirada tendra sobre els llençols. Màgica. Inabarcable. Distant però propera. Tota una vida pot passar en una habitació. Tota una història en un parell d'hores. Amb les seves guerres, les seves treves. Annexions i tractats de pau. I més annexions. I constitucions. Constitucions perfectes. I ella. Sobre els meus llençols. Tant sants i adorats com els dels catòlics, romans i apostòlics. I tant pecadors com ells mateixos. Ella. Plena d'esquenes on perdre's, de racons on aparcar. De santuaris. De silencis. De salives. De fragàncies... "

[I jo li vaig endinyar pel cul. I com cridava. Cuanta raó tens Marc, no és el mateix porca que puta. Aquesta era porca. Ben porca. Aquest matí és puta. Ben puta. I em demana un preu massa alt. Un preu que no pagaré. Que, de fet, ara per ara no puc pagar. No t'estimaré. Tingue-ho clar. Més valdria que marxés. I si em cardo un altra clenxa?]

Realment la trobo a faltar.

[No, a tu no puta. Ho he dit en veu alta?]

La trobo a faltar i no l'estimo. Ja no. Però la trobo a faltar. O a ella no. Sí sentir-me. Encendrem. Endolçar-me. Estimar.

[Això és sincer o literatura?. Quina merda és aquesta de sentir-me viu i estimar?. Vull ser acocaïnadament honest avui. Tota cap endins! Ups! Un xic de sang. Un moment. Ja està.]