Podria parlar d'un "ella" així en abstracte. Al cap i a la fi, és un estàndard. He sentit coses d'aquest tipus. Fa temps, però ostia, ja me'n sortiria.
[Òstia. M'ha entrat fins al clatell aquesta. El meu nas està agafant la capacitat autogestionada de xuclar polsims blancs amb una facilitat que espanta. Vés que no demani un estatut d'autonomia. Amb el que em costava al princpi. Qui el va parir!]
"Ella. Estirada tendra sobre els llençols. Màgica. Inabarcable. Distant però propera. Tota una vida pot passar en una habitació. Tota una història en un parell d'hores. Amb les seves guerres, les seves treves. Annexions i tractats de pau. I més annexions. I constitucions. Constitucions perfectes. I ella. Sobre els meus llençols. Tant sants i adorats com els dels catòlics, romans i apostòlics. I tant pecadors com ells mateixos. Ella. Plena d'esquenes on perdre's, de racons on aparcar. De santuaris. De silencis. De salives. De fragàncies... "
[I jo li vaig endinyar pel cul. I com cridava. Cuanta raó tens Marc, no és el mateix porca que puta. Aquesta era porca. Ben porca. Aquest matí és puta. Ben puta. I em demana un preu massa alt. Un preu que no pagaré. Que, de fet, ara per ara no puc pagar. No t'estimaré. Tingue-ho clar. Més valdria que marxés. I si em cardo un altra clenxa?]
Realment la trobo a faltar.
[No, a tu no puta. Ho he dit en veu alta?]
La trobo a faltar i no l'estimo. Ja no. Però la trobo a faltar. O a ella no. Sí sentir-me. Encendrem. Endolçar-me. Estimar.
[Això és sincer o literatura?. Quina merda és aquesta de sentir-me viu i estimar?. Vull ser acocaïnadament honest avui. Tota cap endins! Ups! Un xic de sang. Un moment. Ja està.]
aviam si ho entenc, els paràgrafs en negreta són la representació de que t'agradaria ser un cocainomen starfucker, i les que estan en font normal les teves aspiracions homosexuals amagades, vaig ben encaminat?
ResponderEliminarSi, veig que has agafat l'essència del text. No se t'ha escapat res! Quin lince! Una abraçada (ben homosexual i amagada)!
ResponderEliminar