Avui no puc escriure ben bé res. No tinc pànic del full en blanc. No. Tan sols m'incomoda perquè quan hi cardo a sobre la farina no l'acabo de veure bé. Suposo que seran coses de l'edat. La nana que tot just m'acabo de picar, em crida des de l'habitació que em compri un PC.
[Suposo que vol dir un ordinador. Escriure a ordinador és de maricons.]
Ben mirat, no hi ha qui se la cardi. Ahir a la nit, em semblaven corbes perturbadores i excitants. Avui al matí, gorda. En principi no seria un problema, no he estat mai de paladar gaire fi. Però gorda, suquejant i bruta, ho és. Un problema. Bruta i deixada. No em van agradar les seves olors. No va saber moure's. I a jutjar per l'hora que marca el rellotge, no sabrà moure's pas ara.
[Sants collons! Són les 11 del matí passades. Marxes ja? Siusplau? No, no et trucaré mai més a la vida. Gràcies.]
No hay comentarios:
Publicar un comentario