Mentides 2.0

- Ve el llop! Ve el llop!
 

[ I la mare va tornar a sortir, espantada, a buscar-lo.

 Perquè la realitat és que la mare sempre surt.

Una vegada i un altra.

I sempre una vegada més.]

Mentides 1.0

"Ahir, t'estimaré sempre.

            

       Avui, t'estimaré sempre.

               Demà... ja veurem què passa demà."

"El botó de quan acabes de xuscar i desapareix ella i pujen els col·legues amb les cartes"

Poder el nom en sí requereix una operació de màrketing important. Ara, el punt fort recau en la qualitat i la necessitat del producte. L'invent en sí consistiria a instal·lar un botó a la capçalera del llit que, havent lletat (dins o fora; en carn o en plàstic), seria curosament pitjat. En aquest moment, per un enginyós sistema de plataformes, el cos d'ella (o ell, també n'hi han de gais emprenyadorspostcoitals) baixaria fins, posem per cas, el replà del pis; i pel mateix sistema pujaria un nombre de 3 a 6 amics amb una baralla de cartes, preparats per timbar unes mans de póker.

[Marc, gran profeta dels nostres temps...]

Capítol 1 [part II]

Podria parlar d'un "ella" així en abstracte. Al cap i a la fi, és un estàndard. He sentit coses d'aquest tipus. Fa temps, però ostia, ja me'n sortiria.

[Òstia. M'ha entrat fins al clatell aquesta. El meu nas està agafant la capacitat autogestionada de xuclar polsims blancs amb una facilitat que espanta. Vés que no demani un estatut d'autonomia. Amb el que em costava al princpi. Qui el va parir!]

"Ella. Estirada tendra sobre els llençols. Màgica. Inabarcable. Distant però propera. Tota una vida pot passar en una habitació. Tota una història en un parell d'hores. Amb les seves guerres, les seves treves. Annexions i tractats de pau. I més annexions. I constitucions. Constitucions perfectes. I ella. Sobre els meus llençols. Tant sants i adorats com els dels catòlics, romans i apostòlics. I tant pecadors com ells mateixos. Ella. Plena d'esquenes on perdre's, de racons on aparcar. De santuaris. De silencis. De salives. De fragàncies... "

[I jo li vaig endinyar pel cul. I com cridava. Cuanta raó tens Marc, no és el mateix porca que puta. Aquesta era porca. Ben porca. Aquest matí és puta. Ben puta. I em demana un preu massa alt. Un preu que no pagaré. Que, de fet, ara per ara no puc pagar. No t'estimaré. Tingue-ho clar. Més valdria que marxés. I si em cardo un altra clenxa?]

Realment la trobo a faltar.

[No, a tu no puta. Ho he dit en veu alta?]

La trobo a faltar i no l'estimo. Ja no. Però la trobo a faltar. O a ella no. Sí sentir-me. Encendrem. Endolçar-me. Estimar.

[Això és sincer o literatura?. Quina merda és aquesta de sentir-me viu i estimar?. Vull ser acocaïnadament honest avui. Tota cap endins! Ups! Un xic de sang. Un moment. Ja està.]

Capítol 2 [part I]

Avui no puc escriure ben bé res. No tinc pànic del full en blanc. No. Tan sols m'incomoda perquè quan hi cardo a sobre la farina no l'acabo de veure bé. Suposo que seran coses de l'edat. La nana que tot just m'acabo de picar, em crida des de l'habitació que em compri un PC.

[Suposo que vol dir un ordinador. Escriure a ordinador és de maricons.]

Ben mirat, no hi ha qui se la cardi. Ahir a la nit, em semblaven corbes perturbadores i excitants. Avui al matí, gorda. En principi no seria un problema, no he estat mai de paladar gaire fi. Però gorda, suquejant i bruta, ho és. Un problema. Bruta i deixada. No em van agradar les seves olors. No va saber moure's. I a jutjar per l'hora que marca el rellotge, no sabrà moure's pas ara.

[Sants collons! Són les 11 del matí passades. Marxes ja? Siusplau? No, no et trucaré mai més a la vida. Gràcies.]

Capítol 1.2

"... ella, que se olvidó de nada. De nada. Excepto de quererlo..."

Capítol 1

(llum molt tènue)

Tu: saps què puc fer-te.

[Sí, sé que t'ajupiràs i me la menjaràs. I bé. I jo sentiré que et rebaixes. Que t'ofegues. Que millor així, que sense mí. Però el cert és que no em tens. Perquè demà, o potser demà passat, o potser després, la Laura també me la menjarà. Potser la Ivette. No per res. Només per vici. No, no només per vici, però sí en gran part. Per no sentir-me sol. Perquè, i si és aquesta?. Perquè fa fred. Perquè m'avorreixo hasta del sexe. De pelarme-la. Del porno. De tu. Agressiva violència. Poc té a veure amb el sexe.]

Jo: val, ara vinc.

[I, mentre jo em corro, tu, et trenques una mica més]

(s'apaga el llum)

[I jo també]