Bon Nadal 1.0

Bon Nadal,
et desitja la nit,
que gairebé ja no ho és,
a hores d'ara.

El meu cansament,
la meva Telecaster,
(i hasta el meu ampli!,
Mesa Boogie a Vàlvules!)

Les restes de l'última tendresa,
que em quedava a la butxaca,
i amb l'última escorreguda,
es barregen amb l'aigua,
                         .i el semen a la dutxa.

I totes les automatitzacions,
de les pistes MIDI, i el BFD2,
que m'ajuda a fer cançons,
i a no cantar sol, que realment.
                               .em sento sol.

I el Logic Pro, i el Reason,
(pas que he pagat per tenir-los!)
i en Pau mestre i amic,
i ben al contrari.
                 .quan convenia.

I en Nalva i en Timón,
(quanta música porten els cabrons)
i els seus coneixements de la vida,
que no vaig aprendre a la universitat,
                            .sinó ben gats després de tocar.


I en Martí...
          .i en Jaume.

I la meva incapacitat per estimar-te,
fins i tot de respectar-te,
i la meva insició en estripar,
de tots els desgraciadets que et repasses.
                                       .i jo ja no en tinc ganes.

I la meva lluita de cada dia,
amb tot i tothom, i contra mi,
per no afluixar mai o despullar-me,
per no acabar sabent qui sóc.
                                 .i un silenci.
 I classes de solfeig i d'harmonia,
i Bon Nadal i Bon Any fills de puta,
us desitjen tots els diners que dec del meu Mac,
que enlloc d'obrir-me una finestra al porno,
acaba servint per fer cançons.
                          .que parlen que estic sol.

I Bon Nadal...
            ... Sí, Bon Nadal.

Vides 1.0

          En Lluís és el meu veí des que recordo tenir veïns. I és un puto subnormal. Un lamentable, vaia. No és la meva opinió aquesta. És un fet consumat. Sí, sí. Un lamentable. Un puto lamentable. Estudia no sé què de màrqueting, el pijet dels collons, allà a la Ramón Llull i, com amb tot, va fent. Esmorza el que la seva mare li deixa fet abans d'anar a treballar. Va a la universitat, va aprovant i trampejant, torna a casa, juga a pelar quatre desgraciats amb la play [no ho reconeixerà mai, però el cabró s'hi ha deixat mitja vida al davant. Té durícies als polzes. Promès.] Després encendrà l'ordinador, entrarà al messenger, flirtejarà per intentar-se follar tots els caparronets que apareguin allà baix a la dreta de la pantalla. Bé, ho intentarà només amb aquells que entrin dins el marge de la legalitat. Tot i que als altres també se'ls cardaria. Quin merdes! Després mirarà quatre fotologs d'amigues d'amigues que estan prou bones... i potser se la pelarà. Com un mico se la pelarà! I se la mirarà mentre se la pela, amb una cara que oscil·la entre la d'afamat i sorprès per la trovalla. Potser mirarà una mica de porno i acabarà de fer l'última palleta del vespre. Un cop acabat i ben lletat, obrirà el seu fotolog. Escriurà un text que ell consideri ben profund. O potser parlarà ben enigmàticament d'una noia a qui estima. O copiarà una cançó de merda o posarà fotografies de maricons, de gatets, de sols, de llunes, de nenes negretes ajagudes a sobre de quan va anar a Togo. [Segur que et debies posar ben dur, malalt.] No sé què hi vas anar a fotre a Togo, imbècil, tant per tant, aquí també n'hi han de nenes negretes.

          Encara recordo els crits que em fotia quan em vaig picar la seva germana. Que si li havia trencat el cor a la meva xicota, la Marta, que quin fill de puta. Que això la deixaria marcada de per vida. Que no sabia tractar les dones. Que millor, que la Marta mereixia algú millor. [I tant.. algú com tu, no? Ja te la faries, ja, si poguessis fill de puta. No la tocaràs en ta vida i això, tristament, ho sabem els dos. Nyeeeec!] I allà cap al final d'un discurs moralment molt íntegre, va dir no sé què que ja em valia picar-me justament a sa germana [crec que a sa germana també se la faria, o a l'Anna, la senyora gorda del segon, o a la filla del forner, que tot just fa 13 anys, però ja comença a marcar dues petites olivetes protuberants sota la samarreta. Totes valen. Per a cap d'elles però, encara no ha trobat el raonament oportú com per passar la barrera delictiva, incestiva en el cas de sa germana, d'encabir-los-hi el seu penis de simio i escorre's-hi en 4 ó 5 manxades.]

          Tant, se val. En resum. Un lamentable. I demà serà un dia igual. O similar. O potser té exàmens i es donarà una setmana de descans. Però l'altre o poder d'aquí dos, hi tornarà. Sense res més. Sense més enllà. Mediocre i feliç. Malalt i difús. Lamentable fill de puta, que tinguis bona nit.

P.D.: Algún dia, potser no demà, però algun dia... em tornaré a picar a ta germana, cabró. I la Marta segur que ho entendrà.

Mentides 3.0

Ell: No vaig poder fer-hi més... les coses van anar així. Sí, vam acabar al llit.

Ella: Després de 15 anys? Com has pogut?

(Ella li trenca la cara)

[Evidentment s'ho mereixia. Quin porc. Després de 15 anys, ha trencat la confiança, la complicitat... passat, present i futur d'un amor...]

Ella: No vaig poder fer-hi més... les coses van anar així. Sí, vam acabar al llit.

Ell: Després de 15 anys? Com has pogut?

(Ell li trenca la cara)

[Desequilibrat, subnormal, maltractador! Imposes la força per suplir que no has estat capaç de satisfer sexualment, o vés a saber si en més àmbits, la teva parella. T'haurien de tallar les mans...]

P.D.: Quan la violència, sigui només violència. Quan no tingui pits, ni penis, ni tetes ni, ja que hi som, compte bancari (a poder ser de paradís fiscal). Quan la violència no presideixi una farmacèutica. Quan s'equipari el terrorisme de les pedres al de les bales oficials. Quan la violència no sigui legitimada per l'uniforme executor...

...aquell matí, desperteu-me.

Verdsets [Capítol 1]

Després d'haver vist
asiliconadament anul·lat
qualsevol instint maternal.

Després d'haver tastat,
elípticament,
formes perfectes.

Després d'haver palpat,
no sense certa ociositat,
dusos pits que abans eren tetes.

Després d'haver experimentat,
vaginoplasticament planificats,
llavis plusquamperfectes.

Després d'haver tingut,
més gana de fam,
que de sexe.

Després de tot puc dir...
           
                ...que ets la cosa més bella que he vist en molt de temps.

Harmonia 1.0

Potser ets SI7...

[En tinc tanta de set! Set d'aigua, però dolça; Set de vida. Set de respirar, de no ofegar-me. No sóc com tu, tritó, no em sé moure en tots els medis. I el teu no és el meu medi]


... dominant de MI.
 [Si. Sempre et dic que Si. I ja t'agrada, encara que sigui mentida. Faig i desfaig, com em dona la gana. Però a tu és sempre SI. M'estimes? SI; Hauríem de canviar el lavabo. SI. Fer-hi obres, vull dir. SI; La teva amiga, la Paula, és una puta. SI. (Vaia si ho és! I bé eh? Però a mi em cobra la meitat, potser perquè som de la mateixa ESCALA)


Però vés que no et canvïi per un dos bemoll, total, fa la mateixa funció i és més a prop.

[De ben segur que és més guarra i s'ho empassa ben bé tot...

- No cal que m'avisis e?
- Mmmm... dolces paraules!]


Tot i que estic cansat de seguir en aquesta tònica. Potser el millor és que moduli, canvïi d'armadura...

[una que pesi menys si us plau, aquesta se'm comença a fer feixuga]

...i marxi a no fotre ben bé RE(s).


[Que serien dos sostinguts abans del compàs]

Mentides 2.0

- Ve el llop! Ve el llop!
 

[ I la mare va tornar a sortir, espantada, a buscar-lo.

 Perquè la realitat és que la mare sempre surt.

Una vegada i un altra.

I sempre una vegada més.]

Mentides 1.0

"Ahir, t'estimaré sempre.

            

       Avui, t'estimaré sempre.

               Demà... ja veurem què passa demà."

"El botó de quan acabes de xuscar i desapareix ella i pujen els col·legues amb les cartes"

Poder el nom en sí requereix una operació de màrketing important. Ara, el punt fort recau en la qualitat i la necessitat del producte. L'invent en sí consistiria a instal·lar un botó a la capçalera del llit que, havent lletat (dins o fora; en carn o en plàstic), seria curosament pitjat. En aquest moment, per un enginyós sistema de plataformes, el cos d'ella (o ell, també n'hi han de gais emprenyadorspostcoitals) baixaria fins, posem per cas, el replà del pis; i pel mateix sistema pujaria un nombre de 3 a 6 amics amb una baralla de cartes, preparats per timbar unes mans de póker.

[Marc, gran profeta dels nostres temps...]

Capítol 1 [part II]

Podria parlar d'un "ella" així en abstracte. Al cap i a la fi, és un estàndard. He sentit coses d'aquest tipus. Fa temps, però ostia, ja me'n sortiria.

[Òstia. M'ha entrat fins al clatell aquesta. El meu nas està agafant la capacitat autogestionada de xuclar polsims blancs amb una facilitat que espanta. Vés que no demani un estatut d'autonomia. Amb el que em costava al princpi. Qui el va parir!]

"Ella. Estirada tendra sobre els llençols. Màgica. Inabarcable. Distant però propera. Tota una vida pot passar en una habitació. Tota una història en un parell d'hores. Amb les seves guerres, les seves treves. Annexions i tractats de pau. I més annexions. I constitucions. Constitucions perfectes. I ella. Sobre els meus llençols. Tant sants i adorats com els dels catòlics, romans i apostòlics. I tant pecadors com ells mateixos. Ella. Plena d'esquenes on perdre's, de racons on aparcar. De santuaris. De silencis. De salives. De fragàncies... "

[I jo li vaig endinyar pel cul. I com cridava. Cuanta raó tens Marc, no és el mateix porca que puta. Aquesta era porca. Ben porca. Aquest matí és puta. Ben puta. I em demana un preu massa alt. Un preu que no pagaré. Que, de fet, ara per ara no puc pagar. No t'estimaré. Tingue-ho clar. Més valdria que marxés. I si em cardo un altra clenxa?]

Realment la trobo a faltar.

[No, a tu no puta. Ho he dit en veu alta?]

La trobo a faltar i no l'estimo. Ja no. Però la trobo a faltar. O a ella no. Sí sentir-me. Encendrem. Endolçar-me. Estimar.

[Això és sincer o literatura?. Quina merda és aquesta de sentir-me viu i estimar?. Vull ser acocaïnadament honest avui. Tota cap endins! Ups! Un xic de sang. Un moment. Ja està.]

Capítol 2 [part I]

Avui no puc escriure ben bé res. No tinc pànic del full en blanc. No. Tan sols m'incomoda perquè quan hi cardo a sobre la farina no l'acabo de veure bé. Suposo que seran coses de l'edat. La nana que tot just m'acabo de picar, em crida des de l'habitació que em compri un PC.

[Suposo que vol dir un ordinador. Escriure a ordinador és de maricons.]

Ben mirat, no hi ha qui se la cardi. Ahir a la nit, em semblaven corbes perturbadores i excitants. Avui al matí, gorda. En principi no seria un problema, no he estat mai de paladar gaire fi. Però gorda, suquejant i bruta, ho és. Un problema. Bruta i deixada. No em van agradar les seves olors. No va saber moure's. I a jutjar per l'hora que marca el rellotge, no sabrà moure's pas ara.

[Sants collons! Són les 11 del matí passades. Marxes ja? Siusplau? No, no et trucaré mai més a la vida. Gràcies.]

Capítol 1.2

"... ella, que se olvidó de nada. De nada. Excepto de quererlo..."

Capítol 1

(llum molt tènue)

Tu: saps què puc fer-te.

[Sí, sé que t'ajupiràs i me la menjaràs. I bé. I jo sentiré que et rebaixes. Que t'ofegues. Que millor així, que sense mí. Però el cert és que no em tens. Perquè demà, o potser demà passat, o potser després, la Laura també me la menjarà. Potser la Ivette. No per res. Només per vici. No, no només per vici, però sí en gran part. Per no sentir-me sol. Perquè, i si és aquesta?. Perquè fa fred. Perquè m'avorreixo hasta del sexe. De pelarme-la. Del porno. De tu. Agressiva violència. Poc té a veure amb el sexe.]

Jo: val, ara vinc.

[I, mentre jo em corro, tu, et trenques una mica més]

(s'apaga el llum)

[I jo també]